Lo ke kontava la bavá… Djohá el
papáz(2e partie)
Los eleméntos konstitutívos de la identitá kristyána no
mánkan. Oy, dirémos ke sin muéstro konsentimyénto, el alhád
ya se subsituyó al chabát. En el papagayolúk, no
ay karár ánde los muéstros. Los grandiyozos de l’ermanda no les abasta de
reveyonar afuéra i baylár kon mansevés ajéna. Buélta
de medya notche, van en paréya
a la kelísya syentír el “Minuit chrétien”; melodíya en kuáya mal muy alaváda.
Sin avlár de los verguensózos de la djudaydá ke se trókan l’alkúnya kuando no
se konvertísen pará mijór kortársen de los súyos.
Djohá no tyéne dingún dar i avér kon esta mesklatína.
En buén kristyaníko, fué batizádo en prezénsya de padríno i madrína para ke la
puérta de los Syélos se la tópe gránde avyérta. Aziéndose mas entendído,
se le inchó el meóyo de tódo lo buéno : el amór sin restriksyón en oposisyón a
la ley tel talyón atribuída a mozotros; la deretchéda en káda ákto de la vída;
kaminár l’ójo embásho par desvatcheár el uérko ragimlí; no
alevantár la frénte delántre de mujér; si por desgrásya pekaríya,
konfesar fránkamente su fálta, etc.etc.
En la skóla, se ambezó la báza de su relijyón,
rezolvedéra de tódos los problémas. Por avér entregádo
úno de los súyos sin adetír su divinitá, los djudiyos fuéron destituyídos i
kondanádos a l’erénsya asta el kávo de los syéklos. Sus surbivyénsa
obstinénte sirvyéndo d’akéya óra a en delántre, solaménte de testimónyo
al kristyanízmo kómo véro Israél, úniko puévlo del Dyó, depozitáryo lejítimo mezzo
la kelísya de todas las valóres. Si ay kelísyas ortodókses i
protestántes, la únika verdadéra es la katólika, ke signífika en grégo
universál. Porké es perfékta, su sánta misyón es de propagárse por el múndo
entéro al lugár de tódas las ótras kreyénzas; interpretasyón según la kuála no
tyénen mas razón de egzistír, atchákes de su falsedá.
A la fin de sus estúdyos segondáryos, Djohá anunsyó a sus
djenitóres ke, dezeózo de entrár en los órdines, izo vóto de bekyarlík. éyos,
en vétche de atristársen, fuéron enchaládos, enkorajándolo a
enskrivírse al semináryo.
Buéna djénte, un póko de pasénsya! La próksima parusyón,
kon vída i salúd, vos va aklarár sóvre la karyéra profesyonál de muéstro
balabáy.
|
alhad, chabat = (arabe, hébreu) dimanche, samedi. papagayolúk = (esp.) à la manière du perroquet. buélta de médya notche = (esp.) retour de minuit, donc à une heure tardive. paréya = (grec) groupe. On dit aussi de manière péjorative barásta (esp.) bande. alaváda = (esp.) de haut niveau. dar i avér = (esp.) littéralement : donner et avoir; échanger, communiquer. mesklatína = (esp.) mélange, panachage, méli-mélo. entendído = (esp.) plus éveillé à la compréhension. On dit aussi mas bívo. desvatchéar = (turc) dissuader, décourager uérko ragimlí = diable tentateur. si por desgrásya pekaríya = (esp.) si par malheur il venait à pécher. entregár = (esp.) trahir, dénoncer. kavo = (esp.) fin, aboutissement akéya óra a en delantre = (esp.) à partir de ce moment. mézzo = (italien) ou médyo (esp.) par le moyen, le biais, l’intermédiaire. atchákes = (turc) prétextes. bekyarlík = (turc) célibat. en vétche = ( italien) au lieu de. enchaládo = (esp.) enchantés.
| EL KANTONIKO DE CHOCHANA Jurnaliko amigo La verdad del Dyo, tengo un problema para deshidar ke te vo dizir esta vez. Kero avlar de mi semana de vakansa o de un personaje ke marko mi tchikes. Ke puedo dizirte de mi semana de repozo, a parte lugar ermozo, ambyanza alegre, komida ekselente, eskursyones interesantes? Todo esto kada uno lo puede bivir. Par kontra la persona ke se okupo de mi i de mis ermanikas era un personaje ekstraordinaryo para mi ojos de kryatura. Kuando vino ande mozotros lavorar komo syerva, mi ermanika no estava daynda nasida i yo no teniya daynda dos anyos. Se yamava Fatma. Komo mi mama estava al punto de parir es eya ke se okupo de mi de la primera ora. Me metiya en sus ombros i aziya sus etchos. Kon mi ermana la grande i mi dos ermanos, no es esto ke mankava, soltanto a la ora del banyo! Era de kara muy morena, i mis ermanos le intchiyan la kara de shavon para ke seya blanka komo mozotros. I nunka esta mujer se aravyava. Para eya, eramos sus ijos. Kuando nasyo mi ermanika eramos las dos su byen : todos mos yamavan “las ijas de Fatma” (… lo ke no plaziya a muestro papa!) A la edad de tres o kuatro anyos, ya avlavamos el ladino i el arabo. Al tyempo de las fyestas, no mankava de azermos regalos. Para las ijas, kamisas de etchar i medaouras* kon perlas. Para los ijos, djelabas i takyas** brodadas. En las fiestas musulmanas mos tomava a pasear komo los arabikos en las feryas. Mos yevava en su kaza i mos dava a komer uevos enhaminados kon pitas. Respektava muestra ley, savyendo ke komiyamos kasher, prova de la konfyansa ke le aziyan mis paryentes. No manko de nada ande mozotros. Kuando mos izimos mas grandes fuymos kon eya en los kazamyentos i sirkonsizyones de ande su famiya. A la otra vez te vo kontar komo se pasava todo esto. Jurnaliko amigo, remarkates el respekto ke aviya entre syerva i patrones! Era otro tyempo. No aviya ni radyo ni tele, ni auto. El benadam teniya valor! Chochana Lucie Mazaltove (les deux mots suivants n’étaient semble-t-il pas utilisés à Salonique) *medaouras : châles **takyas : (ici) kipas
|